Escalada en cresta | Pirineo - Posets

1 Comentarios

Ens trobem, sens dubte, davant d'una de les més boniques ascensions en cresta que poguem realitzar en el Pirineu. L' aresta SW del pic de Posets es una llarga travessa poc difícil, que compren l'ascensió a 6 pics de més de tresmil metres. A més a més la sensació que es gaudeix és realment especial, i l'entorn que ens rodeja espectacular.

 

Des del cim del Diente Royo s'observa la llarga travessa de la Cresta de l'Espadas fins al Posets
 

Des del Pic de Pavots, i mirant cap al sud, podem veure, la Tuca de Bagüenya o de la Llàntia (2937 m.) i el Pic de la Forqueta (3007 m.)
 

Panoràmica des del Espadas: la piràmide del Posets domina el paisatge per sobre de la Tuca de Llardaneta i la Tuqueta Roya. S'observa la bretxa sud de la Tuca de Llardaneta constitueix una de les dificultats de la travessa
 

Superant el pas de la bretxa que dona accès a la Tuca de Llardaneta
 

Arribant al cim de la Tuqueta Roya (3273 m.), últim relleu avants d'afrontar la pujada, que des del coll Jean Arlaud, ens portarà al cim del Posets
 

L'aproximació la realitzarem sortin del poble d'Eriste a 3 km. de Benasque, agafarem una petita carretera asfatada que ens conduira en pocs minuts a una gran canalització. Aquí la carretera esdevé pista que en el seu inici és mitjanament apta, peró que en la seva part final empitjora. A la fi, després d'uns quants quilòmetres arribem a l'aparcament del puen d'Espigantosa, situat a 1550 m.

Aquí deixem el vehicle, i després de travessar el riu per un pont començen a pujar per un sender que comença a pujar molt fort, guanyant alçada molt rapidament. Després d'una estona apareix un cartell anunciant "Vista del refugio", aquí el camí es suavitza una mica.
Durant aquest últim tram es guanya poc desnivell, pero arriba un moment que ens trobem en la base del promontori on està situat el refugi del Angel Orús, començem a pujar per un corriol amb un marcat zig-zag. Així arribem superada aquesta elevació al Refugi Ã�ngel Orús (2100m. 1h30min.). Aquí podem fer nit.

Sortim del refugi seguint la Ruta Reial al Posets mitjançant un corriol ben definit, peró al arribar a la zona rocosa que hi ha prop del torrent del Llardaneta, perd definició i hem d'anar seguint les fites.
El camí va girant cap a l'esquerra i després de superar la Pleta de Lardaneta, arribarem a l'estany de Llardaneta situat a 2676 m. Des d'aquí podem observar a la dreta del pic de la Forqueta, el coll de Eriste.

Per a realitzar la travessia completa ens hem d'atansar fins el coll i agafar íntegrament la cresta; peró sí ens volem estalviar la grimpada als primers pitons del Llardaneta, que presenten alguns trams incòmodes, podem realitzar una flanqueig cap a la dreta i situar-nos en la base del 3er pitó, que constitueix el Diente Royo.

Pujarem cap aquest pic per un terreny fàcil que ens deixarà en una petita bretxa situada a la dreta del pic, al qual pujem sense cap dificultat. DIENTE ROYO (3010 m.).

Aquí ja podem seguir íntegrament la carena i després d'una grimpada per blocs estables ens plantem al cim del PIC DE PAVOTS (3121 m.).

Descendim al seu coll (3097 m.); una vegada aquí si tenim relativa afició pel col.leccionisme de tresmils podem deixar la cresta principal i descendir uns quants metres per pujar la TUCA DEL FORAU DE LA NEU (3080 m.) que no presenta cap mena de dificultat.

Per a tornar a la cresta principal agafarem el ramal que hi puja directament, des d'aquí sembla molt vertical i complicat, però a mesura que ens hi acostem anirem veient que no és tan difícil, encara que per superar-lo hem d'utilitzar les mans en els trams de major verticalitat. Després el terreny es suavitza i empalmem amb la cresta principal.

Sí continuem per la cresta, als pocs metres ens trobarem un dels dos passos claus de la travessa. Un resalt d'uns tres metres que tenim que superar. La dificultat no supera el IIº peró és força exposat i hem de vençer la sensació de buit. A partir d'aquí la cresta es torna més estreta i aèria, peró això no complica l'ascensió. És un dels moments més bonics de la travessa, la sensació d'estar enfilat en un mur, amb estimballs de més de 300 metres a cada costat,
és realment fantàstica. Seguim avançant i arribem al cim del PIC DE LAS ESPADAS (3332 m.).

Ara ve un tram de cresta horitzontal, que es manté sense complicacions fins que tenim que descendir a la bretxa que ens separa de la Tuca de Llardaneta. El descens a la bretxa és força delicat, ja que la roca està bastant desfeta i a sobre tenim un pati impressionant, és a dir, una patinada seria fatal. Així que si portem la corda a la motxila, és recomenable treure-la i encordar-nos.
La bretxa en si mateixa en un tram d'uns 5 metres de llargada, totalment horitzontal i molt estret, amb dos tobogants a cada costat, que baixen en picat uns quants centenars de metres. Una vegada superat el tram horitzontal ens trobarem davant nostre el segon pas clau de la travessa, consisteix en una grimpada molt aèria, on cal fer cinc o sis moviments per a superar-lo. La dificultat és de II+.
Superat aquest pas, aviat arribarem a la TUCA DE LLARDANETA (3311 m.) i tot seguit a la TUQUETA ROYA (3273 m.) sense cap mena d'històries.

Des d'aquesta últim cim es descendeix al coll de Jean Arlaud, que no presenta cap mena de complicacions, per a iniciar a continuació l'ascensió al Posets, per un terreny ampli i fàcil. PIC DE POSETS (3375m.). El segon pic de Pirineu, ofereix en un dia clar, una panoràmica extraordinària; la cresta del Espadas al SW i la de la Paül al E, tot el massís del Perdiguero-Gourgs Blancs al NE, el massís de la Maladeta amb el majestuós Aneto al E, el Bachimala i la seva cresta al W; pràcticament tot el Pirineu als nostres peus.

El descens del Posets l'efectuarem per la seva via normal, així arribarem ràpidament al coll de Llardana (3000 m.), situat al final de la Ruta Reial. Per tal de completar la jornada (optatiu) iniciarem l'ascensió a l'últim tresmil, que tenim justament d'avant: El Diente de Llardana. Encara que presenta una paret inflanquejable d'uns vuitanta metres, girarem cap a l'esquerra de la paret, i buscarem una canal que puja pel vessant E. Aquesta canal és bastant inclinada peró ajudant-nos de les mans la superem (PD), després unes fàcils cornises ens deixaràn dalt al cim. DIENTE DE LLARDANA (3085 m.).

El descens al coll pel mateix itinerari impressiona més que de pujada degut al "pati" que ens envolta.

Ara només queda descendir per la Ruta Reial del Posets fins al Refugi de l'Angel Orús, i a l'aparcament del puen d'Espigantosa.

1 Comentarios

Enviado por Miquel el Thursday 22 de September de 2011

“Dave molt bona decripció de la ruta. Podries afegir els horaris? i en quina data la vas fer? veig força neu en algunes fotos... Gràcies”