Alpinismo | Pirineo - La Múnia (Osca)

El circ de Troumouse una llarga carena fronterisa amb França que està formada per una successió de sis pics de tres mil metres i dos de dos mil nou-cents. De sud a nord, ens trobem primerament el seu punt culminant, el pic de la Múnia, de 3133 m., i en el extrem més al nord el pic de Gerbats, de 2904 m. La seva situació geogràfica, al nord-est del Mont Perdut i al sud del massís del Neouvielle, otorga a aquesta majestuosa elevació una de les talaies més privilegiades del Pirineu.

 

 

Panorámica dels cims del circ de Troumouse, la Múnia a la dreta
 

El famòs Pas del Gat, punt clau en l'ascensió a la Múnia
 

Vista des del cim de la Múnia, cap al Sierra Morena i el Troumouse
 

Ràpel a la baixada del Sierra Morena per la cara nord
 

Robinyera i els llacs de la Múnia
 

El seu accès més freqüentat, sobretot pels francesos, és el del NW, és a dir, el que s?efectua remuntant la vall de Hèas. És el més lògic i pràctic si tenim en compte el desnivell i l?aproximació (s?arriba amb cotxe fins a l?aparcament del circ situat a una 2100 m.).

Al massís de la Múnia també es pot accedir des de les valls de Pineta i la Larri, la de Barrosa i la de Chisagües.

L?itinerari que proposem a continuació s?efectua en dos dies i parteix des d?aquest últim accès, la vall de Chisagües:

Des de Bielsa, seguim la carretera que porta al Túnel de Bielsa i uns cent metres després de la cruïlla de la població de Parzán, es troba el trencall que ens conduira fins el poblet de Chisagües, per una carretera asfaltada força estreta i virada.

Passat el poble la carretera esdevé una pista transitable que remunta la vall del riu Real per la dreta. Després d?uns deu quilòmetres i a uns 1900 m., la pista fa una fort revolt cap a la dreta. Aquí és on tenim que deixar el vehicle. OJO: L'últim kilómetre es pot trobar en malt estat i la pista es força dreta!! per aquest motiu la majoria de la gent aparca el vehícle en una explanada junt a unes bordes situades a uns 1800 m. Si obtem per aquesta opció haurem de caminar aquest kilómetro fins al revolt esmentat anteriormente. Iniciem així l?itinerari propiament dit:

Des d?aquí agafem un camí poc marcat (atenció no el GR que es dirigeix a la Estiva) que puja vers la Robinyera pel barranc de Piedra Mula, la pujada no té més dificultat que les de seguir el sender per un terreny força suau que fa que el desnivell a superar no sigui gaire fatigós. Després d?un parell d'hores, arribem al Coll de las Puertas a 2533 m. Des d?aquí en deu minuts arribem als llacs de la Larri, situats a 2500 m. (on farem nit si hem sortit de Bielsa a mitja tarda).

Sortim dels estanys de la Larri vers el Coll de la Múnia, que el tenim a l?esquerra de la aresta que puja a la Múnia. El desnivell a superar és d?uns 350 m. per un terreny pedregós. A mesura que ens acostem al coll el pendent es fa més pronunciat, peró sense que ens compliqui gaire la marxa. COLL DE LA MÚNIA (2853 m. 50 min.).

Aquí començem a progresar per la cresta que ens separa del cim, els primers metres no presenten cap dificultat important, es tracta d?anar grimpant pels blocs que ens van sortint al pas.
Després d?una estona arribem al pas clau de l?ascensió a la Múnia, el famós "Pas del Gat".

Aquest pas no és res més que una petit ressalt amb tres fissures; la seva dificultat està catalogada de IIº, peró realment no presenta cap mena de dificultat superar-lo. Després seguim la cresta fàcil fins al cim. LA MÚNIA (3133 m. 1h30min).

Des d?aquí el panorama és extraordinari, més proper i cap al SW el Mont Perdut i el Cilindre de Marboré, cap al W el Vignemale i el Balaïtous, al N el Pic Long i el Campbiel i cap al E el Bachimala i el Posets.

Continuem la cresta en direcció nord i arribem en 5 minuts a la PETITA MÚNIA, un cim  de 3096 m.
Seguim descendint uns metres més fins a arribar al coll que ens separa del Pic de Sierra Morena, al qual ascendim sense cap dificultat per una terreny suau. SIERRA MORENA (3090 m. 2h.).

Aquí s?ens planteja el primer i el més gran problema de tota la travessa. Si continuem per la cresta ens trobarem que la paret nord del Sierra Morena es un mur quasi vertical d?uns 40 m. que cau en picat. Si ens decidim a afrontar-lo podrem montar un ràpel o bé desgrimpar-lo directament (IIIº).  En canvi, si no estem preparat per afrontar aquest repte, podem tornar al collet d?avans i flanquejar el pic del Sierra Morena pel vessant esquerre (Heás) seguint un petit corriol.

De les dues formes arribarem a la bretxa que ens separa de pic de Tromouse, al qual accedim amb una curta grimpada. PIC DE TROMOUSE (3085 m. 2h15min.).

En el cim ens trobem amb una gran estructura metàl.lica, semblant a un trípode, que alhora que ens enlluerna, ens esgarrifa pel contrast que dona en aquell enclavament.

Si mirem cap a sota i a la dreta podrem contemplar el magnífic espectacle que ens ofereixen els llacs de Barroude, amb les seves formes lobulades, i els verds paratges que envolten el refugi del mateix nom.  Sí fem una ullada cap al N veurem el següent tresmil, el Pic Heid, força lluny encara, així que cal decidir-nos a seguir crestejant.

Aquest tram d?aresta, al contrari del que hem fet fins ara, és bastant més entretingut i força més aèri, cosa que fa que s?hagi d?anar més en compte, i fa que la progressió sigui més lenta. Després de passar per la Punta de los Aires, arribem al pic.  PIC HEID (3022 m. 3h.).

Per completar el circ en su totalitat hauriem de seguir fins al Pic de Gerbats, aixó seria el més lògic si haguèssim pujat des del aparcament del circ de la vall de Heàs, peró com hem de tornar al punt de partida, decidim desfer el camí fet i tornar a la Múnia.
Repetir l?itinerari resulta bastant fatigós peró és el més efectiu i més ràpid. (Nota: si decidiu seguir direcció al Pic de Gerbats vigileu molt amb el terreny que us trobareu; encara que no és difícil és molt exposat, i una relliscada provocaria una caiguda de 300 metres pels corredors, que al ser lisos semblen tobogants. A més a més, encara que ens volguèssim assegurar-nos és dificultós trobar un lloc on fixar la corda).

Tornem a la Múnia pel mateix recorregut (4h15min.) i descendim cap al Coll de la Múnia (4h35min.).

En aquest punt podem tornar als llacs de la Larri o bé si tenim temps i estem bé físicament, intentar d?assolir l?últim repte de la jornada: l?ascenció al pic de Robinyera.

El Robinyera (3003 m.), és el sisè tresmil del sector de la Múnia, i al estar relativament aprop del pic de la Múnia, permet combinar la seva ascensió amb la del circ de Tromouse.

Descendim del Coll de la Múnia en direcció al de Robinyera. No fa falta arribar al mateix coll, sinó que ens mantindrem una metres per sota del fil de la cresta, la qual anirem flanquejant en direcció al Robinyera. Aquest tram resulta molt incòmode, no per la dificultat (que no existeix), sinó perquè l?itinerari segueix per tarteres inclinades de roca desfeta.

Quan arribem al peu de la torre que constitueix el Robinyera, infranquejable per aquesta cara, donem un tom a la dreta fins que topem amb el contrafort que baixa del cim i arriba fins els llac de la Larri. És hora de començar a pujar per tarteres fins a una bretxa evident que presenta aquest contrafort. 

Una vegada superada aquesta, no hi ha res més que girar a l?esquerra i pujar per un ampli corredor que ens deixarà en un collet a la dreta del cim i tot seguit al cim. ROBINYERA (3003 m. 6h30min).

Una vegada recuperats de l?esforç realitzat, baixarem fins als llacs pel mateix itinerari de pujada. Sí tenim temps descendirem fins on hem deixat el cotxe o bé si és molt tard tornarem a passar la nit als llacs.